logo_assemblea

 

 
dissabte 10 d'octubre de 2015
POBLES D’EUROPA, AIXEQUEU-VOS!
DECLARACIÓ DE LA TROBADA INTERNACIONAL BCN 10/11 OCTUBRE 2015
Campanya EUROSTOP

L’anomenat "Pla de Rescat", imposat per l ‘Eurogrup a Grècia, ha posat al descobert davant les ciutadanies dels estats i pobles d’Europa la veritable naturalesa de la Unió Europea al servei dels bancs i sota l’hegemonia del govern de Alemanya. Aquest episodi de guerra econòmica, de conspiració per impedir la voluntat sobirana del poble grec, provocar la desestabilització del govern grec i aconseguir la seva rendició, ha estat pels seus mètodes i resultats un cop d’estat organitzat des del centre de poder de la UE.

El somni de la Unió Europea garant del benestar social i la democràcia, superadora dels conflictes entre els seus estats, solidària amb la ciutadania més vulnerable i amb les nacions menys desenvolupades s’ha esvaït davant la realitat dels fets ocorreguts a Grècia.

Certament, la lògica neoliberal a ultrança dels "memoràndums" imposats per la Troica no s’han limitat a Grècia, també Portugal, Itàlia, Espanya, Irlanda, França, etc., han patit la brutalitat de les polítiques d’ajust i austeritat que han provocat la regressió generalitzada de drets socials i laborals, l’augment de l’atur, la pobresa i la desigualtat, i una creixent deslegitimació de les institucions de govern i representació d’aquests països davant els seus ciutadanies i pobles, la desestabilització interna dels estats que componen la UE, l’aparició de noves tensions interestatals, i intensificat les agressions imperialistes en l’entorn pròxim.

L’arquitectura de la UE es va dissenyar per a servir els interessos de les elits i del capital transnacional, i en contra de les classes populars, sense una política de redistribució fiscal que evités els desequilibris econòmics potencials i les previsibles crisis de deute dels seus estats membres. Fins i tot alguns dels anomenats "pares" de la UE han reconegut el pecat original del Tractat de Maastricht i l’error fatal de l’euro. En efecte, la introducció de la moneda única va agreujar les desigualtats o asimetries econòmiques entre els estats reforçant l’hegemonia d’aquells que, com l’estat alemany, s’han beneficiat extraordinàriament amb la seva implantació.

En l’actualitat la UE es divideix entre estats vencedors i perdedors.

Els pobles del Sud d’Europa se situen en el camp dels perdedors, condemnats a aplicar polítiques d’ajust i austeritat durant decennis per pagar el deute als creditors que en provocar una espiral de polítiques recessives es converteix en impagable.

Els tractats de la UE, especialment el "Pacte per l’Euro Plus" i el "Tractat d’estabilitat, coordinació i Governança a la Unió Econòmica i Monetària", s’han convertit en els instruments legals d’una relació de dominació semicolonial entre països creditors i deutors. La bàrbara dialèctica entre creditor i deutor transformats en amo i esclau, tal com hem vist al llarg de la història, reapareix amb tota la seva cruesa en el funcionament de la UE.

Aquesta dominació no només s’ha expressat en els "memoràndums" i "plans de rescat", si no que ha produït la contrareforma antidemocràtica de l’article 135 de la Constitució espanyola, o ha propiciat la caiguda de presidents de govern per substituir-los pels servils de torn a gust del "palau" de la UE.

L’hegemonia de les potències vencedores en el si de la UE no hauria estat possible sense la ceguesa, irresponsabilitat, contuberni, o corrupció, de les elits econòmiques i polítiques en el si de la UE.

Les oligarquies vencedores han construït la seva hegemonia no només a través d’aliances econòmiques o d’interès amb la banca i sectors exportadors del gran capital dels diferents països europeus, també per mitjans ideològics i per la imposició del mite de la UE com a gresol d’una nova potència -nació garant del progrés, la pau i la democràcia, fora de la qual s’està condemnat al subdesenvolupament i la dependència. En la construcció d’aquest mite l’euro és la clau de volta, sense el qual l’edifici d’interessos i dominacions de l’actual UE s’esfondraria, això explica l’agressivitat del discurs neoliberal pseudo-religiós imperant quan estableix que fora de l’euro no hi ha salvació.

Al llarg de la història, els pobles, les nacions, les ciutadanies, les classes treballadores, oprimides per les potències imperials, colonials, autoritàries, o per governs i classes explotadores han patit un discurs similar amb l’objectiu d’aconseguir la seva resignació i submissió, però no es van doblegar i es van organitzar per alliberar-se de l’esclavitud, la tirania o la dominació. Les revolucions democràtiques i populars dels últims segles han gravat a foc una veritat: Sense sobirania popular sobre els instruments i recursos de l’economia no hi ha democràcia.

La UE realment existent és la negació dels principis de la democràcia i la sobirania dels pobles. La UE de les oligarquies protegides pel nou imperi alemany no és reformable des del seu interior.

No cediran els seus privilegis i avantatges acumulades des del Tractat de Maastricht i la implantació de l’euro.

Ni tan sols escolten les advertències del seu "amic americà" i del seu instrument, l’FMI, temorosos que la persistència de les polítiques econòmiques consubstancials a la moneda única acabi per arruïnar la recuperació econòmica internacional i desencadeni o afavoreixi una nova crisi econòmica internacional.

Les nacions i pobles del Sud d’Europa, per la seva especial condició d’oprimits a causa del deute, estan cridats a encapçalar la rebel•lió contra la UE opressora, antidemocràtica i antisocial, i assenyalar el camí de la llibertat i la justícia social a la resta de nacions i pobles d’Europa, per construir noves relacions basades en el respecte mutu, el pacte entre iguals i la solidaritat.

L’emancipació de les nacions i pobles del Sud d’Europa exigeix com a condicions prèvies la sortida de l’euro i la independència real respecte de la UE realment existent, per recuperar la sobirania democràtica i popular, garantir el dret d’autodeterminació, i posar en marxa les polítiques econòmiques i socials que permetin superar l’espiral recessiva de les polítiques neoliberals d’ajust i austeritat, per avançar en la transformació de la societat.

Però tota estratègia d’emancipació exigeix d’instruments organitzatius que la facin realitat.

Les organitzacions polítiques, activistes socials i persones participants en la "Trobada Internacional per la sortida de l’euro", reunits a la ciutat de Barcelona, hem acordat convocar el procés constituent per un front d’alliberament de les nacions i pobles del Sud d’Europa, amb voluntat d’actuar conjuntament amb moviments d’altres països de la UE amb objectius i valors similars, que faci possible la sortida de l’euro i l’emancipació de la UE, la desvinculació de l’OTAN, i construir un nou projecte de col•laboració i coordinació entre estats, nacions i pobles basats en el respecte mutu, el pacte entre iguals i la solidaritat efectiva.

A partir d’aquest moment desenvoluparem els treballs preparatoris per a avançar cap a una coordinadora permanent, amb la major voluntat integradora per organitzar la propera trobada on es donaran passos concrets per constituir el front d’alliberament de les nacions i pobles del Sud d’Europa.

Barcelona 11 octubre 2015



 
3 d'abril
Villares, R. - Bahamonde , A. El Capital en su contexto, El mundo contemporáneo. Siglos XIX Y XX (audiolibro mp3) 25 enero, 2013
capítulo a capítulo, del libro de los profesores Ramón Villares y Angel Bahamonde, El mundo contemporáneo. Siglos XIX Y XX (Editorial Taurus, Madrid, 2009). (...)

3 d'abril
Una aproximación a la teoría laboral del valor (valor-trabajo)
Jorge Negro Asensio Audio: https://youtu.be/zwE4rX-goXU https://www.youtube.com/watch?v=q_oS-yd8Y0w texto: https://drive.google.com/file/d/0B93D...

8 de març

concepció&disseny: miquel garcia "esranxer@yahoo.es"