logo_mrg

 

 
dissabte 11 de març de 2017
#TanquemCofrents @sensenuclears
FUKUSHIMA 6 ANYS. MANIFEST. REFLEXIONS CAP AL FUTUR.
MOVIMENT IBÈRIC ANTINUCLEAR (MIA)

Desprès de sis anys de catàstrofe continuada, les informacions sobre Fukushima s’han estabilitzat. De tant en tant, com ha passat amb els darrers descobriments sobre l’estat d’un dels reactors des del robot «scorpion», apareix de forma secundària als titulars informatius; però la major part de la informació es concentra a l’aniversari de l’inici de la catàstrofe i, com ja va passar amb Txernòbil, s’estableixen pautes informatives i imatges que es repeteixen cada any. Si a Txernòbil són ciutats abandonades i boscos amb vida salvatge, en Fukushima és la “normalitat” de milers de piles de plàstic amb residus ordenadament emmagatzemats, treballadors amb granota blanca, i algun tècnic.

Tant a Txernòbil com a Fukushima no se sap què passa amb la població. Únicament ens arriben imatges i relats personals (majoritàriament de persones velles a Txernòbil, i de mitjana edat a Fukushima), però no hi ha informacions sobre la salut de grups socials, estadístiques d’incidències de malalties, de com la catàstrofe afecta les diferents franges d’edat, tot el que serviria per formar-se un criteri del que suposa una catàstrofe nuclear.

Entre Txernòbil i Fukushima van transcórrer 25 anys. Repassant la història d’accidents nuclears civils amb abocament important de radiació a l’entorn, o fusió (o risc de fusió) del nucli del reactor s’obté una llista mínima de 34 successos greus que es remunta a 1952. Dos d’aquests accidents han esdevingut catàstrofes globals reconegudes i irreversibles que han dispersat, i continuen dispersant, radiació per tot el món, marcant la vida de les persones durant dècades, de les que les van viure, i de les que van néixer desprès.

Entre 2015 i 2016 s’han posat en funcionament 15 nous reactors nuclears al món. La indústria nuclear ha abandonat els deliris d’un “paradís” d’abundància i malbaratament energètic, però té planificat perdurar fins que quedi urani aprofitable, per aconseguir-ho qualsevol mentida és vàlida, des de presentar-se com l’ “alternativa” a l’esgotament dels combustibles fòssils, fins adjudicar-se la “mitigació” del canvi climàtic. En aquesta perspectiva els pro-nuclears tenen la voluntat de que accidentes i catàstrofes periòdiques siguin una “normalitat” a la que cal adaptar-se. I a sis anys de l’inici de Fukushima tenim dret a interrogar-nos, a interpel·lar la societat, i a exigir comptes als polítics que ens representen...

Volem realment viure així? Volem deixar als nostres descendents aquest, diguem-ne, “futur”? Uns abocaments radioactius importants cada 2 o 3 anys i una catàstrofe global i irreversible cada 25?

A la Península Ibèrica funcionen avui set reactors nuclears, que quan els arribi la renovació de llicències al 2020 (Almaraz 1 y 2 i Vandellòs 2), 2021 (Ascó 1 y 2 i Cofrents) i 2024 (Trillo), hauran sobrepassat els 30 anys de funcionament, d’emissió de contaminació i d’acumulació d’accidents. La voluntat de la indústria nuclear, dels grups que li donen suport, i d’una part important dels partits amb representació al Congrés, és que puguin seguir funcionant fins als 60 anys. El que ha passat amb Garoña ho demostra. No cal entrar en detalls del que això suposa en termes de perill, contaminació radioactiva, impactes per a la salut, i generació de residus perillosos durant centenars i milers d’anys, és quelcom fàcilment imaginable.

A Catalunya, Catalunya Si Que Es Pot (CSQEP) va presentar una proposta de resolució l’any 2015 demanant un pronunciament del Govern, adreçat al Govern del PP, reclamant la no renovació dels permisos d’Ascó i Vandellòs en 2020 i 2021, degut a les declaracions fetes per representants de la indústria nuclear per allargar el seu funcionament fins a 60 anys. De la resta de partits només tenim les manifestacions genèriques del PSC i la CUP contra l’energia nuclear. Els tres reactors d’Ascó i Vandellòs són els que acumulen major quantitat d’avaries i accidents de la Península Ibèrica.

Tots els partits del Parlament, fins i tot els que es declaren contraris a l’energia nuclear, recolzen per activa o per passiva la proposta del govern del PDECAT i ERC d’establir als pressupostos del 2017, un “impost” que regularà i legitimarà el caràcter perjudicial per a la salut de les emissions de radiació que els reactors nuclears provoquen en el seu funcionament quotidià, quelcom que fins ara s’ha negat des de totes les instàncies oficials.

Es imprescindible una mobilització de les majories socials contràries a l’energia nuclear. Si l’any 2017 no marca un canvi des del rebuig passiu a l’activisme, les possibilitats de que molts i moltes siguem radioactius serà una realitat demà i, en el cas de Catalunya, radioactius legalment reconeguts. Recordem Fukushima en el sisè aniversari des de la voluntat de mobilitzar-nos per avançar cap al final de l’era nuclear.



 
15 de setembre
Pasa del clima Publicado en 11 diciembre, 2015 por prensaclima
¡Tenemos nuevo vídeo de Laponia Beach! Denuncia con humor del colapso ambiental al que nos encaminamos salvo que lo impidamos. El lema: pasa del clima. Dentro del proyecto sobre cambio climático y la #COP21 de París, que (...)

24 d'agost
Fragmento entrevista al filosofo, matemático y escritor Bertrand Russell, en el programa Face to Face, entrevistado por John Freeman En lo intelectual: observa los hechos, no lo que te gustaría que fueran los hechos. En lo moral: entiende que el amor es sabio, y el odio (...)

9 d'agost
Conferencia Ecosocialismo o capitalismo verde, por @JorgeRiechmann(*) (17-1-2017 Córdoba) https://youtu.be/S-jwMXcGTi8
Aquí podemos obtener materiales de trabajo que nos ofrece el autor de la conferencia: [http://tratarde.org/ (...)

concepció&disseny: miquel garcia "esranxer@yahoo.es"