logo_mrg

 

 
dijous 25 de gener de 2007
Cap a on va el Fòrum Social Mundial?
per  Observatorio de la Deuda en la Globalización

Nairobi. Iolanda Fresnillo. Observatori del Deute en la Globalització

25 de gener de 2007

Avui s’acaba la setena edició del Fòrum Social Mundial (FSM), la trobada de moviments socials que es va iniciar al gener de 2001 com a contraposició al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Desenes de milers d’activistes (enguany més de 50.000 segons l’organització) han participat en milers d’activitats sobre multitud de temes. Les xifres difícilment poden plasmar la realitat del Fòrum. Les imatges, en aquest cas també, valen per més de mil paraules: el negre dels africans com a predominant en aquest fòrum; el caos de la gent anant d’una banda a l’altre del Moi Sports Center entre activitats, buscant desesperadament en un programa poc encertat; les manifestacions i actuacions culturals que s’han succeït al llarg del 4 dies d’activitats, en aquest cas imatges acompanyades de música i crits reivindicatius; les dones, majoria visible i estadística en aquest fòrum; els grups de joves i nens que a partir del segon dia han pogut entrar gratis, igual que tots els seus compatriotes Kenyans; i, sobre tot, la diversitat de color en les pells dels assistents i conferenciants, que malgrat les diferències de tot tipus semblem entendre’ns força bé.

Al finalitzar el FSM sempre ens trobem amb la dificultat d’haver de triar quins temes destaquem, quins conflictes i propostes han estat les “estrelles” de l’esdeveniment, però aquest any el debat principal del Fòrum ha estat clarament el propi Fòrum. Cap a on va el FSM? L’estem convertint en un producte comercial? S’ha d’admetre la presència militar en un esdeveniment com aquest, per molts problemes de seguretat que hi hagi? Fòrum autogestionat i autofinançat però de pagament o fòrum gratuït però subvencionat? Fòrum per ONGs i activistes “professionals” o per la gent de carrer? Les preguntes es succeeixen i a Nairobi la divergència d’opinions s’ha fet més evident que mai.

El FSM de Nairobi va començar amb el debat en el aire del preu de l’entrada per als ciutadans de Kenya (500 shilings), per molts considerat excessiu. Aquest debat va acabar el segon dia d’activitats amb la irrupció de moviments socials de base de la capital kenyana que van bloquejar l’entrada del Moi Sports Center primer, i ocupar després la sala de premsa durant el resum als mitjans. L’exigència d’entrada gratuïta per a tots els ciutadans de Kenya, fossin participants en els debats, curiosos o venedors ambulants, va ser escoltada i acatada per l’organització (i a partir d’aquell moment vam començar a veure grups de joves i nens voltant pel Fòrum).

El FSM de Nairobi ha acabat amb una jornada dedicada gairebé en exclusiva a reunions d’estratègia i definicions d’accions i propostes, responent a les demandes d’alguns sectors de fer un Fòrum menys reflexiu i més propositiu, més adreçat a l’acció i la incidència política. La jornada ha culminat amb l’assemblea de moviments socials on davant de més de 500 persones s’han fet públiques les diferents crides a l’acció (discutides prèviament en 21 assemblees temàtiques). Aquesta demanda de passar a l’acció és vista, però, per altres sectors com una maniobra d’algunes organitzacions per utilitzar el fòrum i marcar la seva agenda política, limitant així la diversitat d’expressions que en principi caracteritza aquest esdeveniment. La mateixa carta de principis del FSM diu “el FSM reuneix i articula entitats i moviments de la societat civil de tot els països del món, però no pretén ser una instància de representació de la societat civil mundial (...) Ningú estarà autoritzat a manifestar, en nom del Fòrum i en qualsevol de les seves trobades, posicions que puguin ser atribuïdes a tots els seus participants”. Per aquesta raó es va convocar l’assemblea de moviments socials, però enguany sembla més evident que mai la confusió entre FSM i assemblea, i per tant entre les inexistents conclusions del Fòrum i l’existent crida per a l’acció de l’assemblea.

Un altre dels debat sobre la taula és cap a qui han d’estar adreçades les activitats i debats que omplen de contingut el Fòrum. Sovint ens trobem un cop rera un altre les mateixes persones en les diferents activitats d’un tema, arribant a la conclusió que fem les activitats per a nosaltres mateixos. Són les activitats que compten amb un personatge conegut (enguany des de la premi nobel de la pau Wangari Maathai a l’actor Nord-Americà Danny Glover) o les organitzades per grans xarxes o institucions (com enguany el cas de les diferents esglesies presents) les que compten amb més assistència, sobre tot dels activistes més de base (o menys “professionalitzats”). Aquells qui treballem professionalment en ONGs o entitats de solidaritat, o estem més implicats en les diferents xarxes internacionals, trobem que el Fòrum és un espai especiament útil per a fer contactes i coneixer altres persones, organitzacions i xarxes amb les qui treballar en el futur. Però les activitats que faciliten aquests espais de trobada i intercanvi no són les mateixes que aconsegueixen atraure a centenars de persones que busquen formar-se i motivar-se, o simplement sentir una opinió diferent. Trobar l’equilibri entre aquestes dues funcions del FSM no és fàcil.

Finalment, la gran pregunta en aquest fòrum ha estat “què passarà l’any vinent?”. Doncs no hi haurà FSM 2008. En principi es convoquen dies d’acció global arreu del món coincidint amb la cimera de Davos. Serà en l’àmbit local on decidirem què volem fer, com i per a qui. Al 2009 es preveu que torni a haver un FSM, però no se sap on ni de quina manera. Tenim dos anys per debatre-ho i construir-ho entre tots i totes.

Malgrat els interrogants, el FSM ha estat novament un espai on s’han escoltat anàlisis i propostes molt interessants. Des de les alternatives per fer front al Deute Extern Il·legítim, a la crítica dels biocombustibles, les estratègies per afrontar el poder de les empreses transnacionals, les propostes d’acció contra la guerra, les experiències d’educació popular, les reflexions de les lluites feministes, l’oposició als nous tractats de lliure comerç (com els Acords de Partenariat Europa-Àfrica), els anàlisis sobre el creixent paper de la Xina a Àfrica, ... i una interminable llista que demostra que un altre món és ara més que mai possible i necessari.



 
3 d'abril
Villares, R. - Bahamonde , A. El Capital en su contexto, El mundo contemporáneo. Siglos XIX Y XX (audiolibro mp3) 25 enero, 2013
capítulo a capítulo, del libro de los profesores Ramón Villares y Angel Bahamonde, El mundo contemporáneo. Siglos XIX Y XX (Editorial Taurus, Madrid, 2009). (...)

3 d'abril
Una aproximación a la teoría laboral del valor (valor-trabajo)
Jorge Negro Asensio Audio: https://youtu.be/zwE4rX-goXU https://www.youtube.com/watch?v=q_oS-yd8Y0w texto: https://drive.google.com/file/d/0B93D...

8 de març

concepció&disseny: miquel garcia "esranxer@yahoo.es"