logo_mrg

 

 
divendres 20 d'abril de 2007
Compromís pel Territori.
400 kilòmetres quadrats d’urbanitzacions amenacen la nostra terra
Lluís Beltrán i Antonio Arnau

Dies abans, la pressió social havia provocat la destitució del conseller Blasco. El nou conseller González Pons s’afanyava a anunciar la seva roig-verda política sandia, una burda operació cosmètica que ningú s’ha pogut empassar. Els fets són que el nou equip al front de la conselleria ha mantés calculadament en mínims l’activitat de les comissions d’urbanisme, el mínim necessari però suficient per a donar llum verda a significatius projectes compromesos com ara el Manhattan de Cullera, o Porxinos, i aquesta mateixa setmana amb les preses electorals Nou Mil·lenni a Catarroja, Gran Manises i probablement Sociopolis: una autèntica barbaritat. Però a més sense rebutjar pràcticament cap de la resta de macroprojectes d’urbanització que tramita i un munt d’infraestructures agressives per al medi ambient i la qualitat de vida: abocadors, infraestructures viàries, elèctriques, ni verd ni roig, a l’espera?

Les iniciatives de la conselleria per a millorar la seua imatge han restat en evidència al xocar amb la realitat. Com tornen a evidenciar ara les denuncies que amb la nova LUV continuen els abusos urbanístics, com ha constatat la maltractada comissió d’europarlamentaris fa pocs dies, o els 35 km2 d’urbanitzacions i camps de golf que hi ha en tramitació al voltant del tan publicitat parc natural del Túria i en interés dels quals es defineixen els seus límits, entre ells, Gran Manises.

La realitat és que als calaixos de la Conselleria de Territori guarden una bomba que si esclata omplirà de ciment 400 km2 més del nostre territori (quatre vegades la superfície de la ciutat de Barcelona). La frase no vol ser alarmista, l’amenaça és ben certa. En la actualitat, segons evidència un estudi que hem realitzat, els plans urbanístics en 150 municipis valencians sumen projectes que volen requalificar 400 milions de metres quadrats, per a construir unes 750.000 vivendes; això podria suposar un increment de població de dos milions i mig d’habitants, el 40% de l’actual població valenciana.

Aquesta urbanització massiva es produeix sense l’imprescindible planificació, a hores d’ara no disposem d’un pla general d’ordenació del territori ni menys encara plans comarcals. Així son els promotors privats i els seus interessos els que estan decidint el nostre futur.

Les conseqüències d’una nova urbanització salvatge serien molt greus per al nostre futur. Fa pocs dies científics del CSIC avisaven que l’urbanització massiva és més perjudicial per a un territori que el propi canvi climàtic, el potència. Però les conseqüències serien també nefastes per la mobilitat, per a l’agricultura, per al paisatge, per a l’economia, per a les pròpies ciutats que restarien ofegades i, en definitiva, per a la qualitat de vida de tots els veïns de les àrees que patiríem el previsible col·lapse d’unes infraestructures i serveis ja saturats: carreteres, sanitat, educació, a més de la manca de recursos limitats com l’aigua i el mateix sòl. Un procés irreversible que hipotecaria el futur de successives generacions.

És per això imprescindible la moratòria urbanística, si no parem ara per a ordenar i ficar límits, quan es vulga organitzar el nostre territori, tan sols es podrà alçar acta d’uns fets consumats. Cal una paralització cautelar que permeteixca replantejar els projectes acumulats pels promotors en aquests últims anys. Repensar a la llum de l’interès dels afectats, del conjunt del territori i dels ciutadans. Donar un temps per a elaborar un nou model territorial i una nova legislació, amb la participació de la ciutadania.

El 3 de juny vam aconseguir ralentitzar el llaüt d’aprovacions de PAI per por al rebuig social generat, però la batalla decisiva es lliurarà en les properes eleccions municipals i autonòmiques, ara cal recordar a totes les forces polítiques que és urgent desactivar definitivament aquesta amenaça, planificar el futur amb la participació ciutadana. Demà 21 d’abril tornarem a manifestar-nos en cadascuna de les ciutats de València, Alacant i Castelló de la Plana, amb l’objectiu d’expressar de forma conjunta l’exigència d’aturar l’actual procés d’ocupació i degradació del territori i dels seus recursos, fent palès que per a que la societat valenciana avance en democràcia és imprescindible solucionar el problema territorial i urbanístic vinculat a l’especulació i a la corrupció.



Bases per a una nova Política Territorial

PDF - 430.3 kB, 0 x 0 pixels

Manifest 27 d’Abril

RTF - 9.9 kB, 0 x 0 pixels


Resposta a l'article
400 kilòmetres quadrats d’urbanitzacions amenacen la nostra terra
7 d'agost de 2007, per  Antonio Arnau

PER UNA NOVA CULTURA DEL TERRITORI? Mobilitzacions i conflictes territorials

Àlex Casademunt, Eva Alfama, Gerard Coll, Helena Cruz, Marc Martí

Icaria Antrazyt, 253 Sèrie El pensament i l’acció Pp 464 Pvp 20 €

A Catalunya, durant els últims anys l’augment dels conflictes relacionats amb l’ús i la gestió del territori sembla prou evident. Aquest llibre, amb la voluntat d’estimular el debat i la reflexió entre els polítics, activistes, acadèmics o simplement les persones preocupades pel seu entorn, posa sobre la taula algunes de les seves causes: l’augment de la construcció, les noves tensions introduïdes per la globalització, les mancances de les polítiques i l’evolució dels moviments socials; alhora que entra en els debats al voltant de l’anomenada “nova cultura del territori”.

Específicament, s’aprofundeix en l’anàlisi de les mobilitzacions que han sorgit al voltant del Pla Hidrològic Nacional, el Pla 22@bcn, la planificació territorial i urbanística a l’Empordà i l’Eix viari Vic-Olot per Bracons, i es planteja la pregunta de si des de les mobilitzacions “en defensa del territori” s’estan elaborant alternatives de progrés i s’està lluitant per un aprofundiment democràtic que incrementi la capacitat de decisió de les persones en els projectes que afecten el seu entorn.

Els autors/es són membres del grup de recerca sobre Moviment Socials de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Eva Alfama i Guillén és politòloga; Àlex Casademunt i Monfort és professor titular en Ciència Política i de l’Administració de la UAB; Helena Cruz i Gallach és geògrafa i Gerard Coll-Planas i Marc Martí i Costa són sociòlegs.

 
concepció&disseny: miquel garcia "esranxer@yahoo.es"